Elaborat en col·laboració amb la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, aquest document recull una sèrie de propostes i orientacions tant per a personal sanitari i de l’àmbit social com per al públic en general.
La guia és fruit del diàleg i reflexions d’un grup interdisciplinari en el qual han participat filòsofs, personal sanitari, psicòlegs i treballadors socials.
S’ha presentat en el marc d’una jornada coorganitzada entre Fundació Mémora i la Universitat Ramon Llull a Tarragona.
Tarragona – Fundació Mémora va presentar ahir a Tarragona la guia «Pacificar el final de vida», una guia de bones pràctiques enfocada en aquests darrers moments del cicle vital. Elaborada en col·laboració amb la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, aquest recurs s’adreça tant a professionals de la salut com a les famílies i l’entorn més proper que acompanya els seus éssers estimats en aquests moments tan complicats. En concret, la guia recull propostes i orientacions per fer que aquesta etapa sigui el més serena i assossegada possible, tant en l’àmbit institucional com en l’entorn domèstic.
En el marc de la jornada celebrada a Tarragona i titulada «Pacificar el final de vida», i coorganitzada amb la Universitat Ramon Llull, 80 persones van assistir a aquest acte que va comptar amb diverses activitats per abordar les situacions de procés final de vida. En aquest sentit, la conferència titulada «Pacificar el final de la vida: Un repte ètic i humanista», dirigida pel filòsof, teòleg i escriptor Dr. Francesc Torralba, va obrir l’acte parlant sobre els darrers moments de vida des del vessant més humanitari i ètic. En concret, va destacar la importància de cuidar les diferents dimensions humanes -la física, emocional, social i espiritual- en aquest procés de final de vida.
Així mateix, la jornada va comptar amb la participació de Karla Islas, testimoni en primera persona, per tractar la importància de l’acompanyament familiar mitjançant el diàleg «Vèncer la por a la mort». Islas, que va participar en l’elaboració de la guia de bones pràctiques també pel seu vessant periodístic, va reivindicar la importància de la comunicació en aquesta etapa. «El moment en què van diagnosticar el meu marit em va marcar fins i tot més que la seva mort. Vaig sentir que la meva vida es trencava en aquell instant. La forma en què vaig rebre la notícia em va causar un trauma tan profund que vaig desenvolupar estrès posttraumàtic», va recordar.
Durant la sessió es va abordar el procés d’elaboració de la guia a través de la presentació «Construint una eina per humanitzar el final de la vida: procés i resultats». En aquest sentit, hi van ser presents Jaume Padrós, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària i Expresident del Col·legi de Metges de Barcelona; Maria Antònia Rocabayera, treballadora social sanitària del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya; i Josep París, infermer, especialista en geriatria i gerontologia i director de Desenvolupament de Fundació Mémora.
Una eina per humanitzar l’etapa final de la vida
La guia de bones pràctiques «Pacificar el final de la vida» és fruit del diàleg i l’experiència professional i personal d’un grup de treball interdisciplinari convocat per la Càtedra Ethos de la Universitat Ramoll Lull i la Fundació Mémora. En la seva elaboració hi han participat filòsofs, personal sanitari, psicòlegs i treballadors socials sumant les seves perspectives de forma coral. En la presentació del document a Tarragona es va comptar amb la intervenció d’alguns dels participants en el grup de treball.
Per al Director General de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez, és essencial contribuir a reflexionar i generar aportacions sobre com acompanyar millor la vida des del nostre àmbit d’activitat i considerar els elements que contribueixen a viure una etapa final amb més tranquil·litat i de forma digna.
